.jpg)
.jpg)
El dia 9 de gener, desprès d'una llarga espera a l'aeroport de Barcelona, vam arribar a Dublin. Estava tot nevat i per primera vegada els nostres plans se'n van anar a la... la granja on havíem d'anar estava incomunicada!!. Desprès d'un parell de dies enviant mails i de posar a proba el nostre nivell d'anglès amb una trucada, un anglès d'uns 63 anys, vegà, que només pren begudes fredes i que viu dalt d'una hill (perquè aquí de muntanyes no n'hi han), en Trevor, ens va acollir a casa seva. Ens vam trobar a Loughrea ( perquè us situeu a una hora de Galway) i ens va anunciar que la carretera estava nevada i que haviem de pujar a peu ( uns tres quarts d'hora de pujada i amb les motxilles!!!!) . Durant el camí ens va explicar que vivia en una petita granja sense electricitat, l'aigua era de pluja...
Aquí vam passar uns deu dies fent caminades per la zona i experimentant una altre forma de viure. La veritat és que treballar... no vam treballar gaire. Això sí, vam descobrir el tant utilitzat; Why not??. Una expressió que s'ha convertit en un referent per a nosaltres. Això va ser quan desprès de quedar-nos tirats a la carretera amb la van d'en Trevor, aquest va decidir que com no tenia diners, la repararia amb els seus amics. Una setmana de feina per canviar l'embrague!!! Why not?? Amb paciència i ganes tot és possible!! Ah! Aquí vam experimentar això de sopar a les set de la tarda i vam conèixer de primera mà com pot ser la dieta d'un vegà!!. Una pràctica a la que és possible acostumar-se!
Desprès de passar uns dies amb en Trevor, mooolt peculiar però veritablement entranyable, vam anar cap a Galway per fer una mica de vida de ciutat, escoltar música en directe i fer-nos fans de la Smithwicks a la que fins ara som totalment fidels!! Uns dies de turisme i hostel. Aquí vam conèixer a una parella, ell cubà i ella polaca, amants de la salsa. Fins a tal punt que una nit ens can fer una exhibició del seu art a la cuina del hostel.
Una cosa que ens va sobtar de la nit irlandesa; les noies al febrer i sota cero surten amb tirants, sense mitges i moltes amb xancles!! Per què??!!
La nostre primera topada amb l'anglès. Per què quan demanem fries, a un bar, ens porten rice?? Encara no ho hem descobert!!
A vietnam vam demanar soda water i ens van portar sugar water... (tampoc mai ho vam entendre...) amb l'accent tant perfecte que tenim!!!!:)
ResponderEliminarPrimeras impresiones
ResponderEliminarBuenas noches. Os invitamos a seguir con el Blog. Nos ha gustado y espero que lo ampliéis mucho a base de experiencias positivas.Un besito
Primeras impresiones
ResponderEliminarBuenas noches. Os invitamos a seguir con el Blog. Nos ha gustado y espero que lo ampliéis mucho a base de experiencias positivas.Un besito
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar